Page 26 - revista-Mutua-MAZ- mutuamente-4-catalan-20111026

Per poder resoldre un problema cal conèixer les seves causes, que en el cas de l’absentisme per baixes de curta durada són múltiples, diverses i fns ara poc estudiades, cosa que difculta el seu abordatge i la implementació d’actuacions que el disminueixin en tots els casos justifcats o no.

Des d’un punt de vista teòric podem classifcar les causes de l’absentisme de curta durada en tres grans grups:

1. Estructurals: A nivell empresarial en funció de l’activitat, mida, tipus d’empresa, estructura empresarial, gestió dels recursos humans, clima i relacions laborals a l’empresa, i a nivell social mitjançant la utilització indeguda de la prestació d’incapacitat temporal per fer front a situacions d’infortuni personal o familiar, o fns i tot per mantenir una prestació econòmica en situacions d’inactivitat laboral o atur.

2. Assistencials: Pels requeriments assistencials de les diferents patologies (malalties cròniques amb períodes d’agudització, necessitat de tractaments periòdics o realització de proves i controls mèdics), o bé degudes al funcionament del sistema sanitari (cites prèvies, demores, burocratització de la documentació de la situació d’incapacitat temporal).

3. Culturals: Degudes a fenòmens com la tolerància social de conductes absentistes, impunitat del absentista, justifcació del propi absentisme però no el dels altres, o fns i tot la valoració personal i la satisfacció amb la feina el que pot induir tant l’absentisme com al presentisme.

L’origen de l’absentisme de curta durada determina les possibilitats d’actuació per solucionar o almenys reduir el seu impacte, que a partir de les causes referides, podríem agrupar en quatre grans apartats complementaris entre sí:

• Actuacions preventives: A nivell empresarial gestionant adequadament els recursos humans, tenint cura del clima i relacions laborals, i fns i tot facilitant vies de resolució primerenca de situacions confictivitat laboral, i a nivell social facilitant prestacions davant situacions d’infortuni personal o familiar (exemple: Reial Decret 1148 / 2011, de 29 de juliol, que recull la prestació per a pares amb flls amb càncer o malalties greus).

• Actuacions assistencials: Mitjançant la modifcació i simplifcació dels tràmits per a la prescripció de la baixa, confrmació i alta, possibilitant en un mateix acte mèdic amb utilització dels temps de durada estàndard de les patologies de curta durada, agilització de l’assistència sanitària i programes d’integració

laboral de malalts crònics.

• Actuacions socials: Campanyes de conscienciació i exemplifcació social potenciant la valoració de la cultura del treball i l’esforç. • Actuacions de control: Centrades en la valoració mitjançant la inspecció metge-laboral dels casos de reiteració de períodes de baixa de curta durada per determinar les seves causes, juntament amb la possibilitat d’actuació de manera correctora a nivell del treballador, l’empresa o el sistema sanitari.

Les actuacions esbossades estan orientades a la disminució de l’absentisme de curta durada independentment de la seva justifcació o no, i requereixen l’actuació coordinada a nivell empresarial, metge-assistencial, laboral, inspecció metge-laboral i fns i tot legislatiu donada la complexitat del problema.

La dualitat de prestacions a les quals dóna dret una baixa laboral, econòmica i sanitària i la multiplicitat d’agents que intervenen, d’una banda l’entitat que assumeix el pagament (INSS i MATEPSS) i per altre l’organisme que mitjançant l’atenció sanitària reconeix el fet causant que genera el pagament de la prestació (serveis públics de salut) responsables d’emetre el comunicat de baixa, fa que la incapacitat temporal (IT) sigui una situació d’enorme complexitat. Més del 70% de les baixes laborals que es produeixen per malaltia comuna o accident no laboral, són de curta durada. Possiblement la majoria d’aquests processos estan justifcats per motius estrictament sanitaris, però un determinat percentatge difícil de quantifcar, ho poden ser per altres motius que no sigui el presentar una alteració de la salut que impedeixi realitzar el treball habitual. Quan a més es comprova una gran variabilitat entre diferents col • lectius, comunitats autònomes o tipus d’empreses, es produeix la sospita que alguns d’ells puguin encobrir altres necessitats de tipus personal, social o laboral.

Una enquesta realitzada per l’Agència Estatal d’Avaluació de les Polítiques Públiques i la Qualitat dels Serveis, constatava fa poc temps que una àmplia majoria de la població considera que és fàcil aconseguir un comunicat de baixa injustifcat i que sovint (52,2%) s’utilitzen les baixes per part dels treballadors sense estar impedits per al treball, sent el 45% de les vegades a causa d’un ús purament fraudulent i en segon lloc, el 18%, per necessitats familiars. Des de fa gairebé dues dècades es ve seguint les recomanacions del Pacte de Toledo de 1995 i de la seva Renovació el 2003, per adoptar