23
mutuamente
TRIBUNA
Es diu que aquesta és una reforma que beneficia els autònoms,
aquesta és una afirmació que té poc suport. En primer lloc cal
tenir en compte que dos terços dels autònoms del nostre país
no tenen treballadors al seu càrrec, i si decideixen fer aquest
pas, compten més les condicions econòmiques i del mercat que
la normativa laboral aplicable. És difícil que un autònom que
no ha tingut mai treballadors abordi un contracte indefinit per
a tres anys sense conèixer les expectatives de futur, va més
aviat a contractes causals però limitats en el temps i a les
característiques de l’encàrrec rebut.
D’altra banda el marc de l’anomenada flexibilització del mercat
laboral afecta més a la franja d’empreses entre sis i cinquanta
treballadors que a les que es troben per sota d’aquesta xifra,
sector en què ja hi ha una forta tradició de manteniment de
relacions particulars , en què el mantell de la negociació col
• lectiva és més una referència de seguretat jurídica que una
norma d’aplicació directa.
Sens dubte l’Acord signat setmanes abans de l’aprovació
del Reial Decret Llei, entre les patronals i les organitzacions
sindicals, encertava més en el model d’aplicació flexible a la
petita empresa que el que finalment s’ha establert.
L’aspecte més positiu per als futurs emprenedors ve per
l’extensió al 100% de la possibilitat de la capitalització en un
pagament únic de la prestació per atur, objectiu que en UPTA
ens havíem proposat fa temps.
Pedro J. Linares
Secretari Confederal de Salut Laboral
Confederació Sindical de CCOO
Evidentment no. Amb l’excusa de la crisi i de l’alt nivell d’atur
existent al nostre país, agafant a les persones aturades com a
autèntics ostatges, el PP ha aprovat una reforma que imposa
una desregulació gairebé absoluta de les relacions laborals i
estableix el poder unilateral de l’empresariat en la determinació
de les condicions de treball.
Avui és molt més fàcil i econòmic l’acomiadament, fins i tot
aquest es pot utilitzar, com acomiadament objectiu, contra
l’absentisme individual justificat, fet que suposa que aquelles
persones que tinguin, ocasionalment, o per problemes de salut
crònics, absències intermitents al seu lloc de treball, tenen
un alt risc d’exclusió laboral i social. L’exercici del dret a una
recuperació òptima de les condicions de salut es converteix així
en un mecanisme d’exclusió. L’única alternativa possible que
queda és fer desistiment dels drets i assistir a la feina encara
que sigui malalt.
A més de facilitar l’expulsió del mercat de treball descausalitzant
l’acomiadament i eliminant autoritzacions administratives,
també s’ha modificat el lògic equilibri de la negociació col •
lectiva. La flexibilitat a l’empresa es converteix en una arma de
l’empresari davant la qual els treballadors queden desarmats.
Els “mercats” imposen la seva lògica liberal més radical
i condicionen la capacitat democràtica de la política i, en
aquest cas, el Govern assumeix com a pròpies les tesis més
injustes socialment. No és exagerat afirmar que amb aquesta
reforma laboral i amb altres “reformes estructurals” que s’estan
plantejant, es trenquen consensos i ens precipitem a majors
nivells de domini d’uns pocs, de desigualtat i d’injustícia.
22
La
Reforma Laboral
de 2012:
es la que necessitava
Espanya?
Marta Beltrán
Directora de l’Associació per al
Desenvolupament de l’Empresa
Familiar de Madrid-ADEFAM
UNA REFORMA NECESSÀRIA I AMB MARGE DE MILLORA
La reforma laboral ens sembla absolutament necessària, tot i
que creiem que no serà suficient, per si mateixa, per treure’ns
de la greu crisi econòmica en la qual ens trobem. El seu efecte
es supedita al fet que sigui aclarida definitivament la incògnita
sobre el sistema financer, i s’aconsegueixi que flueixin els
recursos per animar el consum i la inversió.
No obstant, té la virtut de ser proteccionista amb l’empresa i el
treballador, com a millor garantia per no destruir teixit productiu
i poder generar en el futur. L’experiència ha demostrat que, tant
l’elevat cost de l’acomiadament a Espanya, com l’absència
de flexibilitat en l’organització del factor treball, han portat
al tancament de moltes empreses que hagin estat viables en
presència d’un altre marc legal.
Per tant, i en contra del que tantes vegades s’ha dit, pensem
que no es pot afirmar que sigui una reforma contra el treballador.
Al contrari, creiem que és una reforma a favor de l’economia i
l’ocupació, que facilita a més la inserció dels col • lectius més
desfavorits, com són els joves i els majors de 45 anys.
Aquesta valoració positiva que fem de la norma aprovada no
exclou, però, que remarquem la necessitat de millorar alguns
aspectes del seu articulat durant el seu tràmit parlamentari,
sobretot de cara a neutralitzar el risc cert de judicialització que
pot entorpir la seva aplicació real.
Referent a això, convé recordar les dades reflectides per una
recent enquesta realitzada entre les empreses familiars de
Madrid sobre aquest assumpte. L’estudi revelava que el 81%
dels empresaris mostraven la seva por que la reforma laboral
perdés part de la seva eficàcia pel fet d’haver quedat alguns dels
seus aspectes clau condicionats a la interpretació judicial. Tant
de bo que així ho entenguin els nostres legisladors i procedeixin
a esmenar la norma.
Lorenzo Amor
President d’ATA
Federació Nacional d’Associacions de
Treballadors Autònoms
Moltes veus s’han alçat tant a favor com en contra de la
reforma laboral que va aprovar el Govern. Però alguna cosa
inqüestionable per a tots és que el nostre mercat de treball
porta molt temps en una situació crítica, on se li han donat en
l’últim any diverses extremes uncions, i més per la seva fe que
pel seu estat de salut, no ha acabat de morir com conseqüència
d’una fallada multiorgànica.
Necessitàvem una reforma laboral global, ambiciosa i decisiva
que donés a la nostra economia els medicaments necessaris per
tornar al camí de la recuperació. I crec que ha anat per aquest
camí. Encara que per descomptat per si sola no és suficient per
a la generació d’ocupació, estableix les bases per tal que, en el
moment en què es reactivi la demanda i l’activitat, es produeixi
un efecte multiplicador sobre la creació de nous llocs de treball.
Per això, és essencial que es recuperi la confiança interna i
externa, i s’articulin altres mesures dirigides a autònoms per tal
de que s’obri l’aixeta del crèdit, que se’n modifiqui la fiscalitat
(IVA), i es combati la morositat. El que no s’ha d’oblidar és
que Espanya no començarà la recuperació fins el dia que els
autònoms deixin de caure, perquè som la base del nostre teixit
empresarial i productiu.
Sebastián Reyna
Secretari General d’UPTA España
REFORMA LABORAL, PRESPECTIVA DES DEL TREBALLADOR
AUTÒNOM.
Una cosa que queda contrastada en la nostra història recent
és que cap reforma del mercat de treball que s’hagi aprovat
unilateralment per un Govern, i sense el consens necessari de
les parts implicades, ha arribat a tenir èxit fins al moment, i
sembla que per on apareix aquesta nova reforma podria tenir el
mateix recorregut.
/juliol/2012
/juliol/2012