COLECCIÓ D’ART A MUTUA MAZ
10
Un petit tresor
Art a MAZ
Els més de 100 anys al
servei de les empreses
i la sensibilitat que
la institució ha tingut
sempre per l’art, han
fet possible conservar
aquestes obres que ara
s’han catalogat.
L’edifici de la Seu Social de mútua MAZ catalogat com “Bé
d’Interès Arquitectònic”
La seu de MAZ situada al carrer Sancho i Gil és obra de l’arquitecte Marcelino Securun Orga
i va ser inaugurat al juny de 1928 i ampliat per Teodoro Ríos a la part posterior l’any 1936.
A l’origen, l’edifici constava de 622 metres quadrats distribuïts en una planta baixa i dues en
alçada. Estilísticament la façana segueix les tendències historicistes de l’època barrejant la tradició
aragonesa amb influències neobarroques. En l’actualitat, l’edifici està declarat “Bé d’Interès
Arquitectònic”.
A la primera planta d’aquest immoble s’ha habilitat un espai expositiu de 65 metres quadrats
destinat a Museu MAZ on es pot trobar informació de les fites històriques en els més de cent anys
d’història de la Mútua.
11
mutuamente
REPORTATGE
Donacions, agraïments i
vincles professionals han fet
que MAZ tingui una col • lecció
d’art que es converteix en el
nostre petit tresor.
Dins del patrimoni artístic
de MAZ cal destacar l’edifici
del carrer Sancho i Gil de
Saragossa, on s’ubica la seu
social.
La col•lecció artística de la MAZ és fruit de la política soci cultural que la
institució va dur a terme a finals del segle XX
Tela sense títol Pintat per José Orús, 1981. Un dels quadres de la col•lecció
Art sense ordenar
El que va començar com un interès decoratiu i empatia amb el
aragonès i l’art, es va convertir en una col•lecció de quadres que
valia la pena posar en valor i catalogar. I això és exactament el que
s’ha fet amb ells. S’han catalogat tots els quadres i obres d’art que
existien en MAZ, entre ells un Viola i diversos Borregueros.
La Col•lecció Artística
Està composta per exemplars representatius de l’obra de grans
artistes de l’anomenada avantguarda aragonesa, sorgida a la
dècada dels setanta, abanderats per dues figures de primer ordre
en la creació espanyola: Antoni Clavé i Manuel Viola.
Són diversos els grups artístics sorgits a Saragossa en els anys
setanta, i diverses les obres creades sota els seus postulats
pertanyents a la Col•lecció MAZ. Les pintures de José Luis Cano,
Natalio Bayo i Pascual Blanco personifiquen l’aportació del Grup
Azuda 40 a aquesta revisió de l’art aragonès, mentre que Aransay
i Salavera representen al Col•lectiu Plàstic de Saragossa. A finals
dels 70 La Germanor Pictòrica es converteix en un espai de trobada
de dos germans, Ángel i Vicente Pascual Rodrigo, on cadascú crea
i treballa en les seves pròpies obres que formen, però, un projecte
únic. La suau inducció cap a un subjectiu paradís (1978) de
Pascual Blanco, Animals versus animals (1980) de Natalio Bayo,
Diàlegs: Descartes-Rimbaud (1992-2005) de José Luis Cano o La
mort del sempre antic home estranger de Vicente Pascual Rodrigo
(1979) exemplifiquen aquests fòrums en la Col•lecció MAZ.
Es conserva també una important obra, datada el 1981, del
pintor saragossà José Orús, considerat un dels principals artistes
aragonesos de l’actualitat, valorat pel seu treball de recerca en les
textures i les qualitats lumíniques del color.
El particular estil de la pintura de Julián Borreguero, els escenaris
lírics del pintor Vicente Badenes i l’abstracció d’Enrique Trullenque,
formen part d’aquest conjunt d’adquisicions que actualment la
MAZ vol posar en valor.
“Les tres Parques” de Angel Aransay, 1991
“Animals versus animals” de Natalio Bayo, 1980
“Plaça de Albarracin” de F. Alegre, 1975
“Ansotanos” de Julián Borreguero, 1977
/juliol/2012
/juliol/2012